La manera de veure televisió està canviant radicalment amb el concepte de segona pantalla. Una nova realitat que estan integrant a marxes forçades tots els nous programes i les retransmissions en directe, especialment les esportives. Però que és la segona pantalla? És una extensió de la pròpia retransmissió o de l’emissió sigui directament a través les xarxes socials com Twitter o utilitzant una web o una app en que els espectadors poden interactuar mitjançant les xarxes socials, trobar informacions exclusives com estadístiques, o veure vídeos no emesos en el directe.

Tot aquest nou contingut està evidentment pensat per ser compartit, per provocar la interacció i en definitiva incrementar l’audiencia i els ingressos publicitaris. S’estima que un programa amb segona pantalla guanya una mitjana d’un 15-20% d’audiencia sobre un programa tradicional. I és que el potencial és enorme. Al 2012, segons diversos estudis fets al Regne-Unit i als USA, entre un 75 i un 80% dels espectadors estaven utilitzant dispositius conectats mentre veien la tele, siguin smartphones/tablets (50%) , laptops/PC (34%) o les noves smartTVs (16%) que ja ho incorporen directament. Un percentatge que segurament encara s’incrementarà en el futur a mesura que la programació televisiva vagi incorporant el concepte. Fins i tot s’està invertint el concepte, ja que 12% dels espectadors diuen que posen un programa a la televisió seguint el que es diu a les xarxes socials.

Aquest canvi està provocant també que els anunciants i les empreses de mesura d’audiencia hagin començat a incorporar nous indicadors com el nombre de tweets durant una emissió o els visionats en una web o una app com a mesura d’audiencia d’una emissió, una serie o un esdeveniment esportiu. Avui en dia ja no es pot pensar la televisió com s’havia fet fins ara, i la integració de les xarxes amb la segona pantalla és un primer canvi que ens està portant la revolució digital, però no és l’últim… en parlarem en un proper post.