Social Media Consultants & Strategies Specialists

Anonimat

AnonimatTot el que fas a la xarxa deixa rastre. Tot? bé, no ben bé. Perquè a mesura que tots plegats prenem consciència de la vulnerabilitat de les nosatres dades i de la (gran quantitat) informació que cedim sense parar gaire esment, també anem prenen mesures per dir només el que volem, a qui volem i com volem.

Això ha propiciat que apareguin noves xarxes socials que prenen molt seriosament aquesta tendència i que ja s’adapten a les noves demandes.

Avui en destaquem tres noves categories:

– Les xarxes de missatgeria mòbil com Whatsapp (amb 17.000 milions de missatges per dia), Line (amb més de 100 milions d’usuaris), o Kik (amb més de 100 millions de missatges dia).

– Les xarxes social efímeres com Gryphn una xarxa on pots posar caducitat als missatges, i on no pots fer còpia de les converses.

– I finalment les xarxes amb caràcter “anònim”. Uns espais on s’hi refugien aquells que no volen sentir-se ni observats ni jutjats (amb millors o pitjors intencions).

Algunes d’aquestes xarxes, com Gossip, han estat notícia i motiu de conversa. Però n’hi ha moltes més, com per exemple Spraffl que assegura ser una xarxa oberta i anònima perquè no existeixen els contactes, no cal seguir d’altres usuaris, no fa falta fer check-in, i no hi ha les recompenses típiques de la gamificació. Tot i que aquest anonimat és discutible ja que es basa en la geolocalització dels missatges.

Altres xarxes similars són Anonis i Seabottles, aquesta darrera també amb geolocalització i en ple procès de crowfunding, segons consta a la seva plana web. Whisper emergeix amb força als Estats Units, amb gran èxit entre estudiants universitaris i militars en zones de guerra, sense haver hagut d’invertir gaire en publicitat ja que s’ha desplegat gràcies al boca-orella. En aquest cas els creadors s’han pres molt seriosament la moderació de les publicacions i l’orientació del tipus d’utilització del servei que donen, fins el punt que els missatges directes entre usuaris registrats són de pagament per evitar situacions compromeses.

Tot i que a les xarxes més utilizades -com per exemple Twitter- és possible tenir un perfil anònim amb un nick i una fotografia neutres o inventades, generalment la interacció i conversa donen moltes pistes de la persona que hi ha darrera aquell perfil (lloc on resideix, costums, opinions, etc.). I és que les xarxes són cada vegada més invasives, aglutinant cada vegada més dades sobre nosaltres: adreça, números de telèfon, adreces de correu electronic, llista d’amics i família…

Potser estem davant un nou moviment on els usuaris volen tenir el dret a decidir quines dades volen facilitar i com fer-ho, sense tenir por de llegir la lletra petita d’”accepto els terminis d’utlització”,  i evitar que algunes coses que es van dir o fer puguin ser tretes de context temps després.

Leave a comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *